No vaig
desvestir el teu
vestit de vigília
te’l tragueres tu
en la tarda nua.
I ara trobo
núvols a cada calaix...
El desig
duu la crossa
de la ment.
La boira sempre
posa el plat
a taula.
Al rebost
del silenci,
sempre la remor...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La remor repica dins del calaix ple de núvols. M'he quedat embadalida visualitzant la imatge.
ResponEliminaEn un dia com avui, trobar núvols als calaixos és un privilegi! Bon dia poètic onatge!
ResponEliminaPilar segur que a cada casa hi ha un calaix ple de núvols, el que passa és que la boira no els deixa veure...
ResponEliminaDes del far amb brisa.
onatge
Cèlia segur que tu tens un calaix amb llunes...
ResponEliminaDes del far amb la brisa.
onatge