diumenge, 20 de març del 2011

En la tarda nua...













No vaig

desvestir el teu

vestit de vigília

te’l tragueres tu

en la tarda nua.

I ara trobo

núvols a cada calaix...


El desig

duu la crossa

de la ment.

La boira sempre

posa el plat

a taula.

Al rebost

del silenci,

sempre la remor...


onatge

4 comentaris:

  1. La remor repica dins del calaix ple de núvols. M'he quedat embadalida visualitzant la imatge.

    ResponElimina
  2. En un dia com avui, trobar núvols als calaixos és un privilegi! Bon dia poètic onatge!

    ResponElimina
  3. Pilar segur que a cada casa hi ha un calaix ple de núvols, el que passa és que la boira no els deixa veure...

    Des del far amb brisa.
    onatge

    ResponElimina
  4. Cèlia segur que tu tens un calaix amb llunes...

    Des del far amb la brisa.
    onatge

    ResponElimina