dilluns, 14 de març de 2011

Lluna de préssec...










La publicació dels poemes no es correspon amb la data que foren escrits...


Lluna de préssec

amb dents a deshora.

Un núvol a la galta.

I tres penyores

d’abans d’ahir.

Sentiments ran de

mar a punt de navegar

i altres que no

han de florir.

Soledat de

forquilla i ganivet.

Calor del temps

de la calor.

El meu cos

una esquerda

de dalt a baix

que hi entra el vent

i em traspassa.

Quan el plor fa l’eco

dins de la galta

sense que cap llàgrima

sigui una flor.

La tristesa profunda

té permís per entrar

a casa, som dos

vells amics.

Seiem a banda

i banda de taula.

Tots dos bevem

aigua de records.

Encenem una espelma.

Encens per purificar

el jo...

Mirem el món

sense dir res.

Les paraules emmudeixen

amb un plor als ulls.

El cos cansat

sense son.

Les mans damunt

del marbre fred,

o la tebiesa

de la fusta,

depèn de la taula.

Lluna de préssec

en temps sense dents.

Només la carícia

romàntica del

mortal terrenal.

Entra la brisa

i ens trobem

cara a cara...


onatge

Cap comentari:

Publica un comentari