dijous, 17 de març de 2011

Des del crit...












Des
del crit

del meu silenci

et canto mots

que no arriben a poesia,

però surten del

pou de la profunditat.

Al bressol de la lluna

hi endormisco el meu neguit.

La pau dels arbres

i els llavis de la nit

són la dida per l’esperit.

Intento obrir els ulls

amb ninetes noves

i que la mirada

tingui diòptries renovades.

M’extasia la caiguda

de les fulles, amb el mar

i la llevantada, el cant

dels ocells i el vol de la gavina...

z

onatge

3 comentaris:

  1. Doncs m'afegeixo al crit del silenci i et dic només bona nit, onatge!

    ResponSuprimeix
  2. I bon dia, perquè sempre hi ha coses que celebrar. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Endormiscar-se amb un paisatge marí com el que descrius, deu ser una delícia.

    ResponSuprimeix