dimarts, 15 de març de 2011

A la meva tempesta...











Plou
a la meva tempesta.

Sóc llamp de vida

i tro sense remor.

Esdevinc nu i mullat

abrigat només

pels records primerencs.

Sóc fruita a l’arbre

de les paraules,

i baula a la llibertat

de la vida.

Calma i onatge al

mar de la carícia...


onatge

4 comentaris:

  1. Excel·lent poema, perfectament acompanyat d'una imatge quasi abstracta i molt atractiva. M'agrada molt!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Emcertat poema pel dia d'avui en què s'ha fet de nit a ple dia. Molt bonic-

    ResponSuprimeix
  3. Bon dia onatges ,
    espero que les meves ressenyes
    et segueixin fent dentetes
    Els llibres són una de les meves passions.
    A mi que m'agraden les pluges,els plugims i les tamborinades he trobat perfecte aquest "Plou en la meva tempesta”. Ens llegim.
    Fins aviat

    ResponSuprimeix
  4. Bon dia onatges ,
    espero que les meves ressenyes
    et segueixin fent dentetes
    Els llibres són una de les meves passions.
    A mi que m'agraden les pluges,els plugims i les tamborinades he trobat perfecte aquest "Plou en la meva tempesta”. Ens llegim.
    Fins aviat

    ResponSuprimeix