divendres, 11 de març de 2011

No hi ha gavines...











No
hi ha gavines

tot és negra nit

la humitat del mar

el poema no escrit

i la tristesa per rimar

el badall del silenci

l’enyor que no té cançó

un sentiment sense flor

les flames sense foc

un llibre mig obert

el temps sense rellotge

l’eco va repetint trist....

un coixí sense cap

un cavall que no galopa

fotografies que em miren

fred als peus de l’hivern

tint i més tinta com

la sang de les paraules

el batec del cor callat.

onatge

4 comentaris:

  1. L'enyor que no té cançó però sí banda sonora :)
    Bon capde Onatge!

    ResponSuprimeix
  2. Per les gavines no pateixis: deuen estar dormint. Quan es faci de dia, tornaran amb els seus xiscles. I així les cançons, la flama amb foc, les paraules al cor. La vida, en definitiva.
    Una abraçada a les portes de la pluja.

    ResponSuprimeix
  3. Hola Jordi, pobra saba nostra...

    Hola Joana la teva sonoritat sempre arriba...

    Hola Galionar tot sigui tal com tu dius...


    Des del far amb una abraçada de sol.
    onatge

    ResponSuprimeix