dimarts, 8 de març de 2011

Dona t'estimo!











Enlaira’t

com les flors

que ningú

no trepitgi

la teva mirada

ni violi el teu ser.

S’ha d’obrir

la gàbia del patriarcat

i que voli la llibertat.

No hi ha sexe

fort ni sexe dèbil,

som persones,

la classificació

només és un invent

del masclisme

apoltronat a la

creença de posseir

la única veritat...

A la foguera del

sentit comú,

posem-hi

la brutalitat

l’estupidesa

la violència

la bèstia,

i de cada religió,

la negació

i la parida de por...

Que el capitalisme

no assassini mai

més a cap dona.

Com pot ser que

l’home nascut

de dona segregui

tanta mesquinesa

i tan poc amor?

Que ningú

no sigui més

que ningú,

però sí de tu a tu.

Dones per un dia

o un dia per la


dona, NO!.

Vida a la vida

i vida a la dona


SÍ!

Dona t’estimo.

onatge

13 comentaris:

  1. Ja sé que no és gran cosa. Però m'hi afegeixo.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies, Carles, ens fan molta falta proclames de igualtat com la que fas en aquest poema. Nosaltres també estimem els homes que són capaços de fer manifestacions com aquesta. La nostra lluita contra el masclisme, tan arrelat encara, no s'ha acabat, ens queda molt de treball per arribar a assolir la igualtat que ens pertoca.
    Un petó.

    ResponSuprimeix
  3. "Vindicarem la nit,
    i la paraula DONA.
    Llavors creixerà l’arbre
    de l’alliberament." Maria Mercè Marçal

    Gràcies, onatge, per tot!!
    Un petó ;***

    ResponSuprimeix
  4. No sé perquè, encara som on som, tot i haver avançat força. Em fa l'efecte que caldrà canviar de sistema social (o mental) per tal que homes i dones puguem viure respectant-nos i fer un món millor, de fet, l'únic món possible. Mentrestant, anirem empenyent el carro cap aquesta societat equilibrada.

    ResponSuprimeix
  5. Ho dius amb la sensibilitat que no vols amagar. Aquest poema no hauria estat possible fins fa poc. Un somriure s'acobla amb l'horitzó on tots anirem agafats de la mà.
    Gràcies, Onatge.

    ResponSuprimeix
  6. Sempre he pensat que les dones és el millor que hi podem trobar a la Terra. Per a mi, són la raó de tot.

    Bona forma de dir-ho, la teua.
    Una salutació.

    ResponSuprimeix
  7. Això és com ser catalana: un motiu de sentiment d'inferioritat i d'orgull alhora.

    ResponSuprimeix
  8. Onatge, n'estic segura que si hi hagués més amor autèntic, més "t'estimo" sorgits del fons del cor en lloc de tant desig de possessió i de tanta mediocritat humana, l'horitzó que esmenta la Pilar estaria força més a prop.
    Com a dona, gràcies pel poema, i com a persona, també.

    ResponSuprimeix
  9. Hola Jordi, Montserrat, hypatia, Joan, Pilar, Olguen, Helena i Galiona, una abraçada sincera i gràcies per la vostra companyia.

    Des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. Onatge, un poema que em fa sentir que és possible agermanar-me amb un home. Gràcies!

    ResponSuprimeix
  11. Crec que el camí a seguir perquè algun dia no s'haja de celebrar el "dia de la dona" és una tasca no solament de les dones sinó dels homes també. En el teu cas és evident.

    ResponSuprimeix
  12. M'agrada aquest cant a la dona, tant com el fet de ser dona.
    M'has fet pensar en aquelles paraules de la Maria-Mercè Marçal i que duc de manera orgullosa en una samarreta d'estiu: " A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".

    Gràcies onatge pels teus versos!

    ResponSuprimeix