diumenge, 27 de març de 2011

M'humitegen










És nit als arbres,

és nit al cel,

als rellotges,

però dintre meu

la nit és llum,

és lluna,

és quan les

paraules m’abracen

em penetren al cor

m’humitegen

els llavis.

És nit al meu

niu de vida...

onatge



5 comentaris:

  1. Jo ara sí que veig que depenc del temps...reverdejaré quan l'escalfor m'ajudi, em sembla que m'he tornat rèptil...

    ResponSuprimeix
  2. ....preciós onatge.
    La nit és força inspiradora.

    Molt maques las paraules al meu blog, t'agraeixo la teva visita.

    ResponSuprimeix
  3. Qui ha dit que la nit és fosca? Mai pots estar en la foscor quan t'abracen les paraules.
    Fins aviat.

    ResponSuprimeix
  4. Ens arrecerem en la penombra, que ens permet veure la llum.
    Preciós el que dius i com ho dius.

    ResponSuprimeix
  5. Doncs quina nit més preciosa, no?
    Així no voldria que sortís el sol.

    ResponSuprimeix