diumenge, 27 de març de 2011

Vida i agonia.




















Hi ha poemes que són

una cançó d’amor,

els que són una

espina a la ferida,

i els que semblen la

soga de l’enyor...

El poema sempre és

un crit que crida per sortir,

gemega per no morir.

De vegades és la set i la font.

És nit i lluna,

fred i solitud,

amor i silenci,

és la flama sense foc,

viure i morir,

és testament sense esquela,

fruita que no ha de madurar,

és l’hora sense temps...,

la flor sense pètals,

és vida i agonia.

onatge




3 comentaris:

  1. El poema sempre és un crit... un crit d'amor, de por, d'angoixa, de pau, d'alegria, de tristor, és un crit de l'ànima.
    Bona setmana onatge!

    ResponSuprimeix