dissabte, 19 de març del 2011

Som ara i aquí...














Et trauré la

sorra dels llavis,

que tota tu

siguis platja...

Hissaràs vela

a la rosa dels vents.

Navegaràs amb

la mirada del far...

Vindré amb el

sol o la lluna,

ens mirarem als ulls,

compartirem el poema

de viure, serem

brevetat en el temps,

però serem tu i jo,

què importa demà,

si som ara i aquí...

onatge



4 comentaris:

  1. Fantàstic poema, onatge, per a la nit amb la lluna plena més gran i més propera des de fa una pila d'anys. M'imagino que des del teu far devia ser impressionant; quina enveja!
    Una abraçada terra endins.

    ResponElimina
  2. Que tendre onatge, és com una crida a l'amor i la bellesa que inspira el mar, tens sort de poder aprofitar-lo, els que estem envoltats de terra ens costa molt més gaudir-lo, però quan el retrobem, és com tornar a provar el primer petó, potser no el millor, però únic i especial.
    Una abraçada ben gran.

    ResponElimina
  3. Hola Galionar, la veritat és que sí, des del mar la lluna em va abraçar...

    Hola Irina, de fet tinc la cara molt dura, però la pell molt sensible...

    Hola Ventafocs, ja és demà...


    Des del far tres abraçades. (no són bessones)
    onatge

    ResponElimina