dissabte, 12 de març de 2011

Surto enfora...










Surto enfora,

però enfora de

què o qui...,

de mi mateix.

Sóc suor amb el dia,

respiro amb l’aire,

la set de la teva set

no la calmo amb l’aigua,

sóc terra amb la terra,

i pols amb el vent.


Surto enfora

i em despullo

de mots i poemes,

em desfaig

de metàfores...

Intento ser jo

en un món

mal accentuat,

on les vocals

tenen més força

que les consonants

constants...


onatge

Cap comentari:

Publica un comentari