dijous, 31 de març del 2011

Seré fulles...













Seré fulles

de la meva

pròpia tardor.

No sentiré

el fred,

no tindré

set,

ni gana,

ja no caminaré,

aniré a cavall

del poema.


I tot serà

brut i net,

tindré la llibertat

del vent.

Batecs, llàgrimes,

somriures i gemecs,

tot anirà a la

mateixa butxaca.

El vent

serà la clau

de tot.


Acaronaré pètals

sense cap pressa.

No em caldrà

cap timó.


Viuré del sol

i em donaré

tremp amb la lluna.

De tres paraules

en faré una barca

i viatjaré enllà

d’un mar que

no s’acabarà mai...


onatge



3 comentaris:

  1. Qui aconseguís fer una barca amb les paraules, i viatjar en aquest mar que no s'acabarà mai...! Les meves, normalment, són tan limitades que millor no intento imitar-te.
    Una abraçada i bona entrada a l'abril!

    ResponElimina
  2. Doncs és una bona manera de començar l´abril amb aquest ramell de desitjos. Tant de bo els puguis complir, Bon dia Onatge.

    ResponElimina
  3. Jo també vull ser una d'aquestes fulles, badall de primavera.
    sé que amb tres parauules fas una barca i amb un esquinçall de paper, un vaixell que arriba a la cala bressat per l'onatge i em porta la llum d'un far amic.
    Gràcies.
    És un plaer navegar pel teu blog.

    ResponElimina