divendres, 1 d’abril de 2011

Abans d'arribar...

















Tot és fosc,

però tot està

prenyat de llum

que encara no ha nascut.

Tot el que és tort

va néixer en equilibri.

Tot és poc i res no és massa.

L’esperança sempre està

a les arrels de l’arbre de la vida.

Quan arriba la mort

comença la gran composició...

Esperem i tornem a esperar.

Es fa llarg esperar.

En l’espera hi ha l’eco

del gran crit abans

d’arribar...

a

onatge



4 comentaris:

  1. Tot el que és tort
    va néixer en equilibri.
    Ja tens raó ja!

    ResponSuprimeix
  2. L'eco d'un crit ens fa bategar el cor...Si és alegre, ens fa bategar l'esperit.
    Molta llum, Onatge.

    ResponSuprimeix
  3. En aquest món incert busquem un raig de llum, que il·lumini el camí.

    Bonic poema

    ResponSuprimeix
  4. Fa dies que no us agraeixo la vostra companyia. Avui sí.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix