dissabte, 2 d’abril del 2011

Sencers...














A l’ombra

dels arbres.

Assegut al banc

de la tranquil·litat.

Fragments

de núvols.

A la vida

potser tot

només és

un fragment.

Fins i tot

nosaltres no sé

si mai

arribem a ser

sencers...


onatge




7 comentaris:

  1. Sencers per a la calma d'un vers,
    tan ple.

    ResponElimina
  2. Fragments dins el gran Univers... De fet, és bonic que sigui així.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Sencers a mitges, mitjanament sencers... Sentir que formem part de la universalitat és més que encoratjador.
    Avui, els teus versos no tenen pressa, ens arriben fragmentats, suspesos en el cel com els núvols del poema.

    ResponElimina
  4. Quan un instant és sublim, és sencer dins un món fragmentari.

    ResponElimina
  5. Potser si fossim sencers no tindríem ja motius per buscar. Llavors, quin sentit tindria, tot plegat?

    ResponElimina
  6. Jordi, Filadora, Galionar, maijo, novesflors i Joan, gràcies per ser sencers/es...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina