dijous, 21 d’abril del 2011

Al país de la sang...









No hi ha més tatuatge

que el que traspassa

més enllà de l’ànima.

Tinc una primera carícia

tatuada a les neurones.

Tot viu al país de la sang...

onatge

4 comentaris:

  1. la primera carícia, el primer petó, la primera mirada ... això sempre ens queda marcat amb enyorança, amb alegria, amb recança, amb tremolors, amb... SEMPRE.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  2. Afortunadament aquests tatuatges són difícils de llevar.
    Salut.

    ResponElimina
  3. tot allò que afecta les emocions (l'ànima?)deixa un senyal perenne, per a bé i, potser algunes vegades, per a mal. Les carícies sempre són per a bé.

    ResponElimina
  4. Quadern de mots, CALPURNI i Joan, benaurat/da qui té país de la sang...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina