divendres, 29 d’abril de 2011

Un plat d'estrelles...











El galop

ja va al pas,

i res ja és el tot.

Camí i drecera

s’han fos en

un nou nord.

El far és més

que el far.

Records que

s’han consagrat

damunt de l’altar,

sense creus

sense homilies.

Ara la nit

és un plat d’estrelles,

un fruit madur

a l’arbre de la vida...

onatge

6 comentaris:

  1. Aquest arbre de la vida, guarda totes les creences, sense discriminar-ne cap. Les creences són privades, la convivència és pública i aquest espai de laïcisme s'ha de preservar.

    ResponSuprimeix
  2. Mira, les estrelles fetes amb trossets de vidre del got trencat, podrien ser les mateixes que ara hi ha en aquest plat i potser una suau brisa les farà volar cel amunt perquè tothom en pugui gaudir de la seva brillantor gaudir...
    L'arbre de la vida és un pou de records, alguns potser ja una mica oblidats.
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  3. Un bon sopar, i lluminós si no està ple de núvols com ací...

    ResponSuprimeix
  4. Quina serenor que és respira! És un poema magnífic, té un molt bon cos i m'ha arribat tota l'essència.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  5. Tastar un plat d'estrelles ha de ser un plaer infinit i cosmològic!!!

    ResponSuprimeix
  6. Ja t'hi cabran, totes les teves estrelles en un plat? Perquè no les vas agafant directament del cel, com qui cull els fruits de l'arbre?
    Un gran poema. Abraçades.

    ResponSuprimeix