diumenge, 17 d’abril del 2011

Despulleu-vos!











Despulleu-vos

de prejudicis

i retorneu als inicis...

Escolteu els

mutus silencis,

i quan la seva

veu us cridi,

modereu el crit.


No hi ha la rosa

sense espines,

però quina bellesa

quin goig!


No poseu l’amor

a la balança,

viviu-lo i sembreu-lo

i compartiu el

seu fruit.


No deixeu que

el fred us geli el cor...

Que la mútua

abraçada no

esdevingui frontera

i quedeu aïllats

a banda i banda...

z

onatge

8 comentaris:

  1. Tens tota la raó onatge, les persones hem de ser franques, i despullar-nos sempre que el cor ens ho demani, sense por de dir el que pensem, i amb la humilitat de tots els éssers humans.
    M'ha encantat el teu poema, com sempre.
    Una abraçada, Irina

    ResponElimina
  2. Compartint fruits i furors. Francament.

    ResponElimina
  3. Uns consells molt importants per a viure intensament.
    Petonets.

    ResponElimina
  4. La primera estrofa ja és, per si sola, tot un poema magnífic.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. M'ha agradat molt aquest poema. I m'ha fet sentir molt, també. Sobretot l'última estrofa. Dónes uns consells molt intensos i encertats en molt poques línies. Gràcies!

    ResponElimina
  6. A cor obert, amb l'ànima al vent, trencant barreres....

    ResponElimina
  7. això de no posar l'amor a la balança és una bona cosa. No és una mercaderia, és un sensació profundament sinzera.

    ResponElimina
  8. Us desitjo una sana despullada a totes i tots.

    Des del far abrigat d'humitat.
    onatge

    ResponElimina