dimecres, 6 d’abril de 2011

Entre lluna i lluna...














T’he fet un collaret

de mots amb tanca

de poema.

Els versos són flors

nascudes del teu jardí.

Entre llàgrimes

i rosades i un mar

de destí, l’eco del silenci

que tan es fa sentir,

que tan ens ha unit.

I entre lluna i lluna

un creixent i un


minvant
...

z

onatge

7 comentaris:

  1. Gràcies, Onatge.
    I amb collarets de llum, com deia aquell.

    ResponSuprimeix
  2. sentir l'eco del silenci que tot ho uneix o separa, dins una mateixa lluna, un tot...un bonic collaret Onatge, desde el far de Calella una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. I jo que no porto mai collarets, veus? aquest em sembla preciós!

    ResponSuprimeix
  4. Justa la fusta Jordi, com deia aquell...

    novesflors, gràcies per...les teves.

    Rafael de far a far...

    maijo, rovellada...

    Ariadna, a mi també...

    Carme, només està embastat amb fil de sentiments...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix