dijous, 7 d’abril del 2011

Tres llàgrimes...














He perdut

tres llàgrimes

que m’eren amigues.

Companyes

dels meus ulls,

okupes de l’ànima.

Tres llàgrimes

que sabien de

la meva profunditat,

dels meus somnis

i la llum de la realitat.

No eren llàgrimes

de tristesa,

ho eren de vida.

Eren elles i jo

des de fa

molts anys.

onatge

4 comentaris:

  1. Hola onatge,
    avui tinc un dia una mica ploraner, així que m'ha vingut de meravella el teu poema.
    És preciós, com sempre.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Hola Irina espero que després de tants dies de cada llàgrima hagi florit una rosa...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  3. Hola Jordi, celebro qeu t'hagi agradat.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina