dimarts, 5 d’abril del 2011

Morir a mort...

















Esquena endurida

forjada a cops de vida.

Però no m’endureixo

de viure, sóc sensible

a vida i dolor,

als pètals d’una flor,

al poema de la pluja,

al pa de la carícia.

La vida bufeteja

il·lusions, però

n’engendro i pareixo

de noves cada dia.

Al món que m’envolta,

tot és ferro i formigó.

No ens han endurit,

ens hem insensibilitzat.

Sembla que només

som sensibles

a morir a mort...

onatge

3 comentaris:

  1. Aquesta paraula “mort” no m'agrada gens i menys quan últimament m’ha pres i em vol prendré persones tan joves i estimades, amb tanta vida per gaudir.
    Des de aquí un record i molta força per totes elles.

    ResponElimina
  2. I que no t'endureixis mai! (M'encanten les teves obres d'art il·lustrant els poemes!!!)

    ResponElimina
  3. Hola magazine.cat, a mi tampoc no m'agrada però forma part de la vida...

    Hola Cèlia, m'has fet posar vermell amb això de (obres d'art), si tot el que faig es destrosssar una foto. N'agafaré una de teva i una vegada destrosssada te l'enviaré.

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina