dimarts, 19 d’abril del 2011

Garota.

















Garota

d’aigües netes.

El teu bressol

és la cala.

Ets poema

i metàfora

en l’almívar

del mar.


Garota

a la taula

dels mots,

amb el vi

de la paraula,

ets pa de vers.


Garota

viatge d’escala...

horitzó de sentiment,

capvespre bategant,

hora sense temps,

gemec despert,

celístia de la nit...


onatge

4 comentaris:

  1. Les metàfores s'enllacen, es trenen, es nuen, en el teu paisatge marí.

    ResponElimina
  2. Llegint el poema, quasi que sento enveja de no ser garota...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Sempre aprenc noves imatges quan et llegeixo: "metàfora en l'almívar del mar", deu endolcir la garota...

    ResponElimina
  4. Pilar gràcier per viatjar amb mi.
    Galionar m'ho va dir tot la garota...
    Cèlia, la mestra ets tu...

    Des del far tres abraçades.
    onatge

    ResponElimina