dimarts, 12 d’abril del 2011

Ulls de tendresa...















On hi ha tristesa

hi ha bellesa només

cal tenir ulls de tendresa.

I cada llàgrima

és un mar de vida.

I cada flor una carícia

de pètals. Al sembrat

de la soledat també

hi arriba el sol.

Quan el fred vesteix

un cos, també hi ha caliu.

Cal vigilar

amb les males herbes:

la mesquinesa,

l’orgull,

l’enveja,

l’ego,

l’estupidesa,

l’odi,

la prepotència,

si no les arranquem

de soca-rel, se’ns

menjaran el fruit i les arrels.

El núvol que

ens acaricia amb la pluja.

I la boira que ens fa

la drecera difusa...

onatge










8 comentaris:

  1. Boniques paraules.
    Felicitats, per la teva forma d'expressar-te.
    petonets

    ResponElimina
  2. M'agrada mirar amb tendresa.
    M'agraden els teus versos...

    ResponElimina
  3. Oooh! Les males herbes són arreu i no s'ha de deixar créixer. Am mots com aquests no tenen cap possibilitat de viure...només la bellesa :)

    ResponElimina
  4. El jardí està ple de males herbes! Cal arrencar-les, o bé les podem observar i intentar controlar-les?
    Una abraçada onatge!

    ResponElimina
  5. Ens hauríem de posar a la pell del jardiner, de la bonica planta i de la mala herba, del senyor que s'hi passeja per aquest jardí tan divers i també, perquè no? del gos que s'hi pixa... així podríem posar-nos cadascú a la pell d'un altre i, potser, poder començar a entendre els sentiments dels altres... Avui has estat molt profund però ens has fet reflexionar per a que les males herbes no inundin els jardins de l'ànima!

    ResponElimina
  6. Hola maduixeta, gràcies, sóc tal com raja...
    Hola Guspira en aquesta vida tot és una guspira...
    Joana la bellesa és sota el teu barret...
    Alba amb les teves paraules recordo quan el meu pare em deia que la poma podrida fora de la caixa..., però ara que tota la caixa està podrida com ho hem de fer...
    Cèlia sort de la teva Transparència...

    Des del far una abraçada amb bon onatge.
    onatge

    ResponElimina
  7. La vida des de l'amor, lluny del judici, es fa dolça i fàcil. M'agrada el teu cant a la tendresa. És hora d'alliberar-se de tantes emocions negatives...és hora d'un món nou, que comença aquí en la puresa de tots

    ResponElimina
  8. Saps veure l'altra cara de les llàgrimes, de la soledat, de la tristesa..., m'agrada!, també tenen vida, també hi ha esperança i perquè no bellesa, si més no...,hi ha vida sentida!.

    Abraçada!

    P.D. passar per casa teva, sempre és una carícia per l'ànima.

    ResponElimina