dijous, 28 d’abril del 2011

Got trencat...












Got trencat,

ni mig ple

ni mig buit,

senzillament no

hi ha got...


En cada tros de cristall

s’hi reflexa una

espurna de passat.

A molta proximitat,

el cristall acaba tallant.

Qui ho diu que això

que escric no sigui un poema?

onatge

10 comentaris:

  1. No m'atreviria ni a insinuar-ho. Feia dies que no brillava el far.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  2. Bonica llum ens arriba des del teu far. Continua enviant llum als nostres ulls, als nostres cors.
    Molt maca la poesia.
    petons de maduixa

    ResponElimina
  3. Alguns cristalls també m'han fet un bon tall al dit, potser és que m'aproximava on no m'havia d'aproximar!!!
    I tant que és un poema!

    ResponElimina
  4. Sovint també penso que el got no pot estar ni mig ple ni mig buit... sovint em trobo en que no hi ha ni got.
    Qualsevol mot pensat i per pensar pot esdevenir poesia.
    Ànims onatge! que tal i com diuen després de la tormenta sempre arriba la calma, i tu des del far, de ben segur que ja ho saps!
    Salut i força! Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Ningú no ho podria dir, i si algú ho diu, no li faces cas.

    ResponElimina
  6. Jo diria que és un poema, nascut de la creació. És un signe esdevingut paraula, que reflecteix bocins de vida.

    ResponElimina
  7. Ara no sé si jo fa dies que no passava o si tu no escrivies... o potser una mica de tot, vaig estar desconnectada ben be 10 dies. Però això que escrius sí que és un poema... o és que algú ha dit el contrari? No pas totes aquestes noies de la blog-colla que llegeixo per aquí.

    Una abraçada cap al far.

    ResponElimina
  8. Viure sempre comporta trencar algun tassó i tallar-se, tot i que a vegades hi ha massa vidres escampats. Haurem d'agafar-los amb molta cura, un a un, i esmolar-los si cal, per tal que no ens tallin el cor.
    Un abraçada sense tall!

    ResponElimina
  9. Està bé això ara no hi ha got, només hi ha petits trossets de vidre que puc convertir en estrelles imaginàries, amb les quals puc febricar un collaret per la reina de les fades...
    Si tu ho vius com una poesia, ningú té dret a dir el contrari.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina