divendres, 1 d’abril del 2011

Carícia de set...










La pluja és una

carícia de set.

Els calendaris passats

ja no floriran.

La papallona

més papallona

es perdrà entre

les flors.

L’adéu quedarà

humit entre

els llavis.

Serem fred

de fred

fins l’abraçada

final.

A l’escorça

de l’arbre

quedaran les

teves inicials.

Potser la meva

sang ja haurà

perdut el tremp

i ja no tremparà el neguit.

I l’enyorança

serà una flor

amb déu mil pètals.

El vent vindrà

prenyat de brisa.

Tot naixement

té el seu poema

de l’acabament.


onatge



4 comentaris:

  1. Tot comença i tot acaba, onatge... qui remei ens queda més que aprendre-ho i acceptar-ho.

    Bona nit i una abraçada...

    ResponElimina
  2. Hola Carme, tens raó, tot comença i tot...

    Des del far amb començament.
    onatge

    ResponElimina
  3. Hola ze, de vegades només és una espurna de realitat...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina