diumenge, 3 d’abril de 2011

Sóc?











Sóc el silenci

de la paraula,

l’eco dels sentiments,

la passió de la flama,

el cos del núvol,

el manat de la lluna.

Sóc i cos

només l’accent...


onatge



5 comentaris:

  1. No hi ha res més bonic que sentir-se no només cos, sinó també ment.
    Lamento no poder passar tant sovint pel teu bloc onatges, perquè llegir la teva poesia és un dels petits plaers de la vida.
    Una abraçada, Irina

    ResponSuprimeix
  2. No només l'accent, també l'ordre... M'estime més el "sóc" que el "cos", segurament perquè el primer també inclou el segon.

    ResponSuprimeix
  3. Totes les imatges que poses semblen referir-se al mateix, la poesia. Estic d'acord amb novesflors.

    ResponSuprimeix
  4. Irina, quan passes, es nota...

    Jordi, sempre quedes...

    novesflors, ets...

    Helena jo també estic de cor...


    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix