diumenge, 20 de març de 2011

Sense tu...











Sense tu

és un far

al mar de tot arreu...

Un temps de repòs,

però l’enyor i la solitud

sempre em mantenen despert.

Hi ha camins

que els hem de

fer sols/es...,

són personals, hi hem

de trobar les nostres pedres,

el nostre vent de cara,

la pluja i les flors,

el silenci amb

el nostre crit.

Sempre hi ha el far

que només veiem nosaltres.

Cal remar amb força

per arribar-hi...

onatge

5 comentaris:

  1. Tots els "sense" haurien de ser com un far que ens ensenyés un altre camí.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  2. Que no ens faltin mai les forces per remar fins al nostre far particular, aquell que només cadascú de nosaltres pot veure.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Un poema amb llum pròpia. Inspirat en l'enyor de l'altre es retroba un mateix.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. Hi ha camins que s'han de fer sols i ningú més que nosaltres els podem fer... només quan som capaços de caminar sols podem conviure plenament amb els altres.
    Una abraçada, onatge!

    ResponSuprimeix
  5. Carme, Galionar, maijo i Ventafocs, sort que mai és sense Vosaltres...

    Des del far una abraçada en flama.
    onatge

    ResponSuprimeix