dissabte, 26 de març de 2011

Desconfio...












Desconfio

del camí recte.

Hi ha d’haver

un retomb,

una drecera,

una cruïlla...

Pols i terra

i alguna pedra.

Un camí recte

és com un camí

sense reflexió,

ens pot emborratxar

la ment i el cos.

Cada camí

té el seu peatge,

o no...

onatge

5 comentaris:

  1. Retombs i colzers del camí. Sí que n'hi ha, i tant que sí. Però alerta amb els llops.

    ResponSuprimeix
  2. A mi m'agraden els retombs i les dreceres i les cruïlles i els dubtes i els intents de trobar el camí... m'agraden molt més que els camins massa rectes.

    ResponSuprimeix
  3. A mi dóna'm caminets de muntanya amb força vegetació a banda i banda, i amb algun rierol que ens canti a la vora. Si pot ser. però, que el camí no faci gaure pujada, o treurem el fetge per la boca...
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix