Anem teixint corda pels estels,
però també teixim
teranyines
que ens empresonen
subtilment,
la rutina és l’aranya...
Anem oblidant que som en
llibertat,
ens posen pedres al
camí,
i auto construïm murs
que
ens aïllen i ens
neguen...
La llibertat no té preu,
quan
algú la vol comprar, la
prostitueix.
No et vagis empresonant
per
satisfer les teves passions...
onatge
la llibertat no té preu .....no deixarem que ens la manllevin
ResponEliminaMolt bona la primera estrofa.
ResponEliminaLa llibertat no té preu, però per ella, moltes persones han pagat amb la seva vida, que és el preu més alt.
ResponEliminaFita
Jo m'apunto a teixir cordes per estirar algun estel, enfilar-mi i volar lliure...
ResponEliminaBon vespre al far.