El sol juga
amb les barques,
dibuixa ombres
entre la llum.
Les gavines
prenen el sol.
A l’aigua
un missatge
sense ampolla...
Les palmeres
ballen un vals
amb la brisa.
El meu pensament
balla un tango
amb tu...
El sol berena
damunt les muntanyes.
Cada onada
és un glop de vida.
Temps d’arribada.
onatge
De vegades hi ha records
que se’ls menja el llop del temps.
Retorno a la meva platja
i allà tots els records a
la barca del temps,
viatges i naufragis
sentiments supervivents,
poemes dins de l’ampolla.
Deixo els “perquès”
a les roques que s’estovin
amb les onades i la sal...
fins treure’n les espines
i que en quedi només els “per”.
No miro enrere perquè
el viatge sempre és endavant.
Les rutes d’ahir no em serveixen avui.
A la safata de la vida
llàgrimes i somriures,
carícies, absències,
solitud, enyor, companyia,
llavis endurits com
una durícia tosca,
i llavis tendres com camins
de vida humits de passió.
A la platja castells de sorra
que ja han perdut pont i porta,
promeses sense testament,
res per esdevenir etern...
cartes de navegació
que han perdut el destí.
z
onatge
 |
