dissabte, 18 de juny de 2011

El llop del temps...













De vegades hi ha records

que se’ls menja el llop del temps.

Retorno a la meva platja

i allà tots els records a

la barca del temps,

viatges i naufragis

sentiments supervivents,

poemes dins de l’ampolla.

Deixo els “perquès”

a les roques que s’estovin

amb les onades i la sal...

fins treure’n les espines

i que en quedi només els “per”.

No miro enrere perquè

el viatge sempre és endavant.

Les rutes d’ahir no em serveixen avui.

A la safata de la vida

llàgrimes i somriures,

carícies, absències,

solitud, enyor, companyia,

llavis endurits com

una durícia tosca,

i llavis tendres com camins

de vida humits de passió.

A la platja castells de sorra

que ja han perdut pont i porta,

promeses sense testament,

res per esdevenir etern...

cartes de navegació

que han perdut el destí.

z

onatge




4 comentaris:

  1. El temps pot ser llop o ovella, tot depèn de la pell en que l’embolcalles.

    ResponSuprimeix
  2. No deixem que el temps llop és mengi els bons records, els altres potser millor...
    D'acord amb això de no mirar enrere, com diuen:
    "Anar enrere, ni per agafar embranzida"
    Doncs si el viatge sempre és endavant, cal que portem unes bones cartes de navegació , si volem arribar a bon port...
    Petons, cap el far,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  3. Hola Papallona tens raó en el que dius...
    Des del far sense llop.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. M. Roser han arribat els teus petons.
    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix