dissabte, 11 de juny de 2011

Les paraules dansen...











Les paraules dansen

damunt del mar,

sense pressa, al seu ritme.

Les gavines juguen

amb els accents.

La cala és un full en blanc...

a cada roca un

sentiment per viure.

Gronxa el silenci

ens trobarem

amb els estels.

A la rosa dels vents

els teus pètals...

A l’escala sempre quedaran

els graons que no

haurem pujat ni baixat.

onatge

4 comentaris:

  1. Segur, segur que aquesta dansa de les paraules és una dansa poètica.

    ResponSuprimeix
  2. Acabo d'arribar de la teva (nostra) vila, on he passat la tarda amb una bona amiga fins ara mateix, i he cercat les teves paraules dansant damunt del mar, al costat de la Pasifae. Em sembla que en certa manera hi he trobat el teu poema, entre l'onatge.
    Bona nit i una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Un bon duet, paraules i mar...Juguen plegats i el mar gronxa les paraules, però no estan sols. També volen jugar les gavines,el silenci, la rosa dels vents...els seus pètals moguts per la brisa, seran les notes d'una cançó que dansaran tots plegats...llàstima de les distàncies, m'agradaria jugar-hi.
    Un petó arriba fins al far al ritme de la cançó,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  4. novesflors, només dansen les paraules, jo sóc un patós per ballar...

    Galionar la nosta Pasifae, quan el mar està brau, és un poema de vida...

    M. Roser és un lloc que t'agradaria visitar i sentir... I no hi ha distàncies.

    Des del far una abraçada amb dansa.
    onatge

    ResponSuprimeix