dijous, 16 de juny de 2011

Efímers...











A la revetlla dels pensaments

cada record una guspira.

En la serenitat de la nit

la teva flama com un foc permanent.


Quan el rellotge de sol

atura el temps, brindem

amb aigua de lluna,

quan surti el sol,

només quedaran els teus

llavis a la copa de cristall.

Efímers en la brevetat,

arrelats a l’ara i aquí.

onatge


6 comentaris:

  1. Brindem, doncs amb aigua de lluna!

    txin - txin i bona nit...

    ResponSuprimeix
  2. Els moments més bells són els efímers, potser pq sabem que duren poc multipliquen la seva bellesa...

    ResponSuprimeix
  3. Joia breu,
    ara i aquí.
    Però joia encara.

    ResponSuprimeix
  4. Joia i brindis, magnífica combinació!!

    ResponSuprimeix
  5. Moments efímers com una il·lusió,però jo ho
    veig com una bella metàfora de la revetlla de
    Sant Joan.
    El foc ,les flames, les guspires, el brindis...
    a mi m'agrada que sigui amb aigua de lluna!!!
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  6. Carme bon brindis...
    Judit és veritat, en la brevetat hi ha la gran profunditat...
    Jordi la teva brevetat sempre és gran...
    Mireia hi ha sempre una copa per tu...
    M.Roser quasi puc dir que la metàfora forma part de mi...

    Des del far una abraçada sense pressa.
    onatge

    ResponSuprimeix