dimarts, 28 de juny de 2011

Per on respirar...












Seguint amb la “llibretada...”


La teva paraula s’ha glaçat

pel llagrimall de l’ànima.

Les carícies ja no són fruita del temps.

El record és un núvol a la memòria.

El mar resta quiet, i les onades

que ens feien anar i venir, estan ancorades.

De la flama en guardo la cendra.

La distància imposada ha posat un marge

que separa vida de vida.

Per4ò hi ha sentiments que mai

no es podran separar.

Les campanes ja no són hores ni temps.

El campanar només les un silenci que sobresurt.

De vegades la vida perd el seu alè,

has de cercar un nou aire,

una brisa per on respirar...

onatge


5 comentaris:

  1. Regolfar 1. Retrocedir o girar un fluid en moviment
    Pàg. 81 “No corria ni un bri de vent i la mar regolfava suaument, com si no tingués esma de bellugar-se gaire.”

    No té res a veure amb el poema, però escrivint la ressenya he pensat amb un home de mar com tu. Potser sí que cal cercar una brisa suau per sentir-nos vius.

    ResponSuprimeix
  2. M'agraden les teves llibretades, onatge. Quan la vida perd el seu alè, els poemes poden ser la brisa que ens ajuda a respirar.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Ara respires, entre els full de la llibreta, onatge!

    I nosaltre també!

    ResponSuprimeix
  4. L'ànima plora i les paraules es glaceni ja no hi ha carícies...
    Sort que el mar resta quiet i la vida és bonica perquè hi ha sentiments que mai es poden separar...
    Una alenada de brisa cap el far.
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  5. Hola Quadern de mots, per sentir-nos vius, el que calgui...
    Hola Galionar, escriure sempre és vida...
    Hola Carme entre els fulls i entre línees...
    Hola M. Roser ai els sentiments...!

    Des del far una abraçada amb el castell de focs de sant Pere.
    Onatge

    ResponSuprimeix