dimecres, 8 de juny de 2011

El sí...












El sí va de

parella amb el no.

La foscor s’enamora

de la llum.

A la creu sempre

hi ha claus.

La veritat és

amiga de la mentida.

L’amor té milers de cares.

En canvi hi ha cares

que no tenen amor...

El pitjor enemic

de l’home és

ell mateix.

La guerra malgrat

tota la destrucció

i morts, sempre

és per fer negoci,

i quasi sempre té

la benedicció

d’una religió...

L’olor i la pudor

no es poden veure.

La riquesa no acostuma

ser amiga de la senzillesa.

Cada campana té

el seu campaner.

El vent sempre

va al seu aire.

Ara els ideals

van de bracet

amb el compte corrent

d’un banc.

La bogeria és femenina

però el més boig

és l’home.

onatge


3 comentaris:

  1. Cada sentiment positiu sol tenir un contrari, que potser també se'n tornarà, perquè el primer tindrà més força d'atracció...
    " la foscor s'enamora de la llum" i el teu far s'ha tornat més lluminós...
    Un petó que faci reviure aquesta claror,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  2. Res és blan o negre, tot sol tenir dues cares...I a les que no tinguin amor, els hi podem donar la mà, com una bonica flor que creix.
    Podem arribar a ser el nostre pitjor enemic, però per sobre de tot, la força és dins nostre!.

    Abraçada serena que aplaqui la bogeria!.

    ResponSuprimeix
  3. La vida es una paleta de matissos, la veritat sol ser increible i qui pot dir que es posseidor de la veritat?
    La llum necessita de la foscor per poder creixa i la foscor de la llum per poder esdevenir.
    A vegades el seny també té necessitat de conviure una mica amb la "bogeria".
    Espero més bogeries teves.

    ResponSuprimeix