dilluns, 13 de juny de 2011

Els meus camins...













No hi ha present:

tots els camins són

record o pregunta.

Miquel Martí i Pol


Els meus camins

tenen record de

porta tancada

o un mar de preguntes.

El present és un

horitzó d’ulls oberts

amb miopia d’ahir

la brisa d’ara

m’escombra les

lleganyes d’avui.


Cada camí té el

seu repic de campanes

i la seva creu de terme.

Tinc tantes

preguntes escrites

al vent, i la brisa

mai no du respostes

de vegades potser

tampoc no les vull veure.


De vegades només

llegim els capítols

que ens agraden...

I quan el record

és pregunta

i la pregunta

és record...


El present

sempre és present,

som nosaltres

que de vegades


estem absents...

onatge

2 comentaris:

  1. és preciós el poema, m'ha encantat
    gràcies pel teu contacte i comentaris tan bonics
    fins aviat
    joan

    ResponSuprimeix
  2. Mirem de no perdre'ns pels camins de la vida...
    El passat són els records, el present és un instant fugisser i el futur, qui ho sap?...
    Que el far et guiï pels mars del futur.
    M. Roser

    ResponSuprimeix