dimarts, 14 de juny de 2011

Vestida d'ombres...











Vestida d’ombres,

només la lluna

trempa la teva nuesa.

T’abraces de solitud

amb besada de silenci.

El present t’és com ahir,

com demà, et

negues a fer camí,

i caduques amb el calendari...


En cada home

hi veus un fantasma.

Ho generalitzes i degeneres tot.

Quan et veus davant

d’un mirall, ja no et coneixes.

Què n’has fet de la teva vida?

L’has guardat com una

estampa entre els llençols

de fil i alguna esquela.

Surt a la llum

i mostra’t sencera...

a

onatge

5 comentaris:

  1. Vestida d’ombres,
    només la lluna
    trempa la teva nuesa.

    Molt bona aquesta, quina imaginació ;)

    ResponSuprimeix
  2. Avui qui estarà vestida d'ombres serà la lluna,
    el far serà un mirador fantàstic per veure l'eclipsi...
    Bona lluna,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  3. magazine.cat gràcies per les teves paraules.

    Filadora, només em vaig deixar impregnar pel que vaig veure...

    Jordi gràcies per la teva visita.

    M. Roser, tens raó l'eclipsi va ser magnífic.

    Des del far una abraçada compartida.
    onatge

    ResponSuprimeix