dilluns, 20 de juny de 2011

La nit sense lluna...










L a nit sense lluna

no em tapa les estrelles.

De vegades els sentiments

són com un trencadís,

i sempre tenen una nova

forma en el cos de la profunditat.

Escolto la cadira com gemega,

també ho fa el paper,

ara que estic escrivint,

viure potser és gemegar

des de que naixem,

viure ens calma,

i si estimem, som

vida i gemec.

Sempre acabo en el

meu mar profund.

La nit sense lluna

no m’atura de volar...

onatge

5 comentaris:

  1. Que no ens tombin.
    Sempre amb la cultura.

    ResponSuprimeix
  2. Les nits sense lluna, onatge, són les que permeten besllumar millor les estrelles, i n'hi ha tantes...!
    Una abraçada i que tinguis una bona entrada a l'estiu!

    ResponSuprimeix
  3. No importa que no hi haja lluna de tant en tant, estels n'hi ha sempre.

    ResponSuprimeix
  4. S'ha de triar, o nit amb lluna o nit amb estels. Suposo que depen de l'estat d'ànim de cada dia.
    I parlant d'això darrer... ets una mica sac de gemecs!!!
    Cada estel un petò cap el far.
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  5. Jordi i si ens toben ens tornarem a girar...

    Galionar de fet les nits m'agraden totes, la nit és màgica, és vida silenci cant alegria companyia solitud estrella dansa poema set...

    novesflors és com tu dius, n'hi ha sempre...

    M. Roser sí, però de vegades costa triar... Potser sí que sóc un sac de gemecs i d'altres coses... Però com diu aquell: Algú ho havia de dir...

    Des del far una abraçada amb la brisa del mar.
    onatge

    ResponSuprimeix