dijous, 30 de juny de 2011

Sempre un mot...












Aquest poema també forma part de la “llibretada...” i no té punt, no perquè no n’hi hagi posat, senzillament perquè quan el vaig escriure el va quedar inacabat. Tu com l’acabaries...? Respondre no es obligatori ni tampoc hi haurà cap premi, més que el tresor de la companyia...


Algú va dir:

que val més estar sol/a

que mal acompanyat/da.

Per estar mal acompanyat

val més anar desgranant la soledat.

Si la primavera et dóna flors; flors,

i sinó, respira enyorant-les...

També cal sensibilitat

per saber veure-les.

A la finestra del temps

els vent hi entren però passen...


Cada vent és portador i robador.

Estar sol no és viure sol.

Cada dia vaig descabellant

i pentinant la trena del temps.

Cada dia el pa es va endurint

i les dents es van perdent.

La pluja renta el poema

però la majoria de dies

no en neix cap flor.

Però la il·lusió cada dia

està de gestació...


Quan el sostre són núvols negres

obro la finestra als ocells,

i tots junts prenem la fresca

a l’àmbit de la finestra.

Després de la pluja

tot és una gran festa.

Si et sents sola o sol

sembra sempre un mot

onatge

7 comentaris:

  1. Si et sents sola o sol
    sembra sempre un mot
    i hi trobaràs consol.

    ResponSuprimeix
  2. Viure en companyia no sempre significa estar acompanyat. Però de vegades s'acaba estimant aquesta soledat.
    El final que proposa la Carme em sembla perfecte.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Estic d'acord, val més estar sol que mal acompanyat...però suposo que auixò es refereix ales persones, perquè hi ha moltes coses que et poden fer companyia...segur que la primavera et donarà flors,la pluja, els ocells que prenen la fresca amb tu( m'ha agradat molt això)...Com l'acabaria:
    Si et sents sola o sol,
    sembra sempre un mot
    i naixerà un poema.
    ell t'acompanyarà.
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  4. Soledat..., no sempre ens en sortim amb ella, en companyia també ens hi podem sentir, estar-ne i no sentir-se'n, no sempre fàcil.La bona companyia, un regal que a vegades la vida ens brinda...
    Abraçada!

    ResponSuprimeix
  5. ambdues coses són importants, a voltes necessitem estar sols perquè les companyies no ens ajuden a desfer l'entrellat que ens ocupa... a voltes una bona companyia s'agraeix i ajuda...

    abraçades onatge i bon començament d'estiu
    joan

    ResponSuprimeix
  6. La soledat... tal volta es un premi... pot ser, una carga. Si aprenem a viure els moments ens adonarem que no sempre es mala companyia.
    Records de SPT.

    ResponSuprimeix
  7. sembra sempre un mot
    a punt de volar
    a l'ampit de cada finestra.

    ResponSuprimeix