![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPTkCs7Yp17CjYFRkKfhg0WoH_IedjCZWBj3CrqygJ0CxLCI0tK_bzM6KcceIL97KCitNIiN1agE3q2F6R-cahtUUGuMzB1FYzUCJf48sXXTOrjd5zyxKByVWbYFogP-z4oiSv63phD7E/s320/arrels.jpg)
Les cendres sempre
duen la cançó del foc,
i el record de la flama.
Les cendres de vegades
són el coixí de l’enyor.
El camí no sempre
és distància...
A cada foc la seva flama.
De les cendres
ja no en farem foc
però potser sí adob,
i les flors naixeran amb
pètals d’enyor i de foc...
onatge
Molt bonic, encara que les cendres com adob, muuuuu, no ho recomano :)
ResponEliminaque les flors neixin onatge!
ResponEliminamagazine.cat les cendres per adob ho dic en sentit metàforic... Però en prenc bona nota.
ResponEliminaDes del far indignat.
onatge
Hola Efreelang, i que els pètals t'acompanyin...
ResponEliminaDes del far indignat.
onatge