dilluns, 15 d’octubre de 2012

PENSAMENTS...











(potser continuarà...) 
(tota semblança amb la realitat és pura coincidència...).



A la mateixa casa sota del mateix barret tres dones: l’esposa-mare-àvia, la filla-mare-, i la filla-neta-germana, el pare-marit-avi, i els dos fills-nets-germans.

Tres generacions... Històries, cançons i poesia a flor de pell. Les ferides es van tancant com les portes. Obres el finestral i entra vida nova, primavera i tardor, l’hivern de la companyia, el silenci que escriu amb bona cal·ligrafia. La gramàtica dels records ens va recordant qui som, qui érem... L’eco ens va cantant la nostra cançó, la d’ahir, la d’avui.

Cal llaurar i sembrar cada dia, la collita no és mai segura però cal intentar-ho. Som vida a la vida, i això no ens ho pot robar ningú, cal defugir els segrestadors de vida i llibertat. Cal adormir per sempre les nits d’insomni...

La lluna ens dóna tremp a la seva fornal. El sol ens fa madurar a la seva flama. Som humans amb data de caducitat. Sempre hi ha un record d’absència que es fa present. Les il·lusions no es poden deixar al balcó a sol i serena, cal acaronar-les i bressolar-les amb tendresa, i aire per respirar...

A la mateixa casa sota del mateix barret, una gossa i un gos. Tota la família un bon clima. Els tres fills/a tota una galàxia... Un cel d’on plouen preguntes en espera de respostes.

Els calendaris ens van emmarcant a un paisatge de vida. De vegades tu, t’abraces al teu silenci, la carícia és penetrant! Obres els ulls a la realitat que et sembla que veus.  Retornes al teu camí lluny de falsos profetes i representants d’amor... Veus i tens massa clar el teu horitzó com per donar la clau a falses promeses. Dorms a les altures i et retrobes amb la lluna i les fades...

onatge

2 comentaris:

  1. Tres generacions a la mateixa casa, tot un tractat d'història familiar... Amb bona harmonia amb dues generacions de gossos!
    I sí, arranquem fulls del calendari i tenim data de caducitat...Però mentre, abracem el silenci, sembrem sentiments, mirem la lluna i fins i tot, trobem alguna fada...
    Esquitxos de vida i de pluja, cap el far.

    ResponSuprimeix