Per tu MARE!
T’estimo!
No és una
paraula,
ni una frase
curta,
si té un accent
sincer
és un sentiment,
una llavor a
sembrar
i que sempre
floreix,
és com una flor
amb pètals
d’alegria
i de tristesa,
llàgrimes
i somriures, la
seva
primavera i
tardor
si es comparteixen,
viuen per sempre,
cal llaurar la
companyia,
l’engany sempre
és
una tempesta que
s’ho endu tot.
Quan una Mare
diu T’estimo!
Li neix del cor,
és la seva sang,
el galop de vida
que li corre per
les venes.
Amor de Mare
només n’hi ha un.
Estima sempre,
(sempre que pot)
i tantes vegades
que
la defraudem...
Una Mare passa
i viu per molts
freds personals i
aliens.
Com a Dona és una
persona forta,
per
això sempre hi ha
algú que la vol
esclavitzar,
empresonar en una
presó
ni que sigui
d’or...
Estimar, per sort
no es pot
comprar,
no és un
producte,
no ho fabrica cap
multinacional ni
cap
laboratori
farmacèutic...
Neix o no neix de
la
profunditat més
profunda.
No crec, ni hi ha
“un dia”
per la Mare, ni
per estimar,
és l’actitud del
cada dia.
Estimar per sort
no
és una etiqueta,
ni
un vestit
prêt-à-porter...
Qui no estima
no viu, si no
t’estimen, tampoc
no vius...
Si no compartim
només morim.
Estimar no és una
data al
calendari,
ni en negre ni en
vermell,
no és una nota a
l’agenda,
ni una cicatriu de
recordatori...,
ni tampoc una
rosa sense
espines,
ni un mar sense
sal,
no és que et
trepitgin el cor,
ni que et posin
vinagre
a la ferida...
Estimar és una
joia
i un tresor, una
primavera
que sempre
floreix.
T’estimo Mare!
onatge
La meva mare no m'estimava. Era mutu.
ResponElimina