PER TU...

Si sant Jordi fos una rosa, seria...

Una rosa amb

pètals bategants,

la tija un somriure,

la seva rosada

besaria els teus llavis,

l’eco cantaria al cor...

Vermella groga o blanca,

sembrarà el teu record...

Si fos espina, seria...

A cada ferida

banys de lluna

per calmar la cicatriu,

tendresa ni poc ni massa,

ferides d’alegria,

llàgrimes de dia,

poema de capvespre,

la passió compartida.

Hi ha roses que ens broden records, i queden guardats a la calaixera de l’enyor...

Si sant Jordi fos un vocabulari, diria...

A abraçar, E estimar, I il·lusió, O ofrena, U unió.

Abraçar les consonants.

B bonança, C caliu, D donar, F felicitat, G germinar, H humilitat, J jardí, K kantisme, L lluminositat, M moixaina, N ni no, P positiu, Q quietud, R romàntic, S somnis, T t’estimo, V ventada, X xocolata, (sense llet) Z zenit.

Obre un llibre deixa

enlairar el somriure

vola amb la imaginació,

acarona la rosa al teu pit,

bressola profunditats

amb els ulls tancats...

S’abracen una T i una E, T’estimo. Però sempre hi ha un apòstrof de separació o d’unió...

Un dia quan els pètals

de la rosa surtin del

bressol de les pàgines

d’un llibre, jo ja no hi seré,

però Tu escoltaràs l’eco

de somriures passats,

llàgrimes d’alegria i enyor...

Sempre hi ha un primer abril a les il·lusions. Si fa sol floreixen les roses i les espigues. Si el dia és gris, tenim el cor de la rosa...

Sant Jordi és més que un sant... És una festa d’alegria, un brindis dels cors, les il·lusions es fan estel i volen. Ens queda un vers als llavis, un poema al cor, i l’abraçada a l’ànima. Els llibres són un tresor i la seva lectura una riquesa.

Passen els anys i en silenci recordem les roses com un sembrat d’il·lusions en flor. Recordem els absències i les llàgrimes ens fan ballar un vals als ulls i al cor. No hi ha rosa sense espines...

Sant Jordi és l’excusa per sortir al carrer i dir T’ESTIMO!

Quantes roses regalades

i quantres tristes i abandonades...

i els cors en flor i les

mirades enamorades.

No comptis les roses,

una de solta et recitarà

un vers als llavis.

No miris el passat

ni busquis el futur...

Tot és l’ara i aquí.

Si sant Jordi no fos sant,

seria un pagès que estima la terra.

Si fos un ocell, seria un colom missatger...

Si fos un lector, sempre llegiria llibres de paper.

Si l’haguessin fet funcionari, hauria

demanat la baixa per pròpia voluntat.

Si fos un núvol, plouria suaument.

Si prengués cafè, li agradaria curt

però amb cos i sense sucre...

Si fos aire, seria un bon vent.

Era sant però la seva religió

era la llibertat del vent.

No era bilingüe, ara parlaria català.

Si fos una eina, seria una

aixada per llaurar i sembrar.

Per dinar ara brindaria amb cava

i humitejaria l’esperit amb vi negre.

Si fos escriptor, escriuria a mà.

Era lliure, no estava afiliat a cap partit.

Ell i el drac, en realitat tenien bona amistat.

Una abraçada amb Rosa...

onatge

Sant Jordi 2013