diumenge, 31 de març de 2013

BUGADA...















Estenc les il·lusions
com un llençol a la lluna.
Estels i fades, la nit
una ventada de vida.
El rellotge de sol fa
una pausa, el mussol
de la nit no diu res...
La rosada va posant
el cap al coixí.
El concert del silenci
abraça els arbres...
El mar és un bressol
de calma, el far
dorm de dia, les roques
sempre hi són, les barques
en mar, les que
reposen a la sorra.
La vida al seu aire.
Faig bugada de pensaments
i sentiments, cal reciclar...
onatge

3 comentaris:

  1. Ensenya'm a fer bugada
    i a reciclar sentiments.
    Que els meus no saben com fer-s'ho
    per esdevenir diferents.
    Sentiments que fan recances
    sentiments que ja no vull
    i no volen canviar-se
    només el temps se'ls endu.

    Bona nit, onatge!

    ResponSuprimeix
  2. Bon dia onatge:
    tots fem la bugada com podem, tu l'estens a la lluna i la ventenixes amb la vida (una expresió que trobo preciosa ) i jo centrifugo sentiments ( titol del meu llibre). Ara qui aconsegueix fer-la mes neta ?. felicitats!.

    ResponSuprimeix
  3. Com bé dius, la vida al seu aire.... Els pensaments i els sentiments també es reciclen al seu aire, com la vida. El que és important és sentir!!!

    ResponSuprimeix