Ferida oberta
cos de
poema,
bateig
de sang
a cada
vers.
Solitud
a cor obert.
Vida
llaurada
sense
sembrar.
Dues
mans a la
rosada
de viure.
Destins
predestinats...?
No,
pedres ran de peus.
Somriures
a ull nu.
El
mussol sempre
amb la
boca tancada...
Les
estrelles s’asseuen a la
falda
de les il·lusions.
Uns
llavis sense filferro d'espines.
Proximitats
a flor de pell.
Pa de
capvespre,
aigua
de lluna.
Tu i jo
en el camí
que du
a la creu de terme.
Al
jardí del teu somriure,
m’hi perdo
en flor...
onatge
M'agrada sobretot molt la primera estrofa. Els versos són fets de ferides.
ResponEliminaAmb quedo amb "les estrelles s'asseuen a la falda de les il·lusions"...Les imagino ben arraulides, lluny de ferides i solituds.
ResponEliminaVeig el far envoltat "d'aigua de lluna"...
Uns llavis sense filferro d'espines.
ResponEliminaProximitats a flor de pell.
tonets