diumenge, 6 de gener del 2013

Paulí Josa












Obra de Paulí Josa

Sóc una espina sense peix a la teva platja, la sal del teu mar i la lluna, nudista de vida només em vesteixen els sentiments... No hi ha palmera ni barca, ni xarxa ni ancora, em bec el silenci a glops..., sóc la caducitat de les meves neurones..., i els versos del cor enamorat, tres llàgrimes canten una havanera damunt del meu pit, el far ja té flama, ja sóc el mussol de la nit...

 onatge

Publicat per a

3 comentaris:

  1. Carme Rosanas7 de gener del 2013, a les 0:03

    Bona nit, onatge! Mussol no ets, no! Que sempre acompanyes...

    ResponElimina
  2. M. Roser7 de gener del 2013, a les 1:13

    Anar vestit de sentiments, es anar molt ben abillat...I m'ha agradat això de les tres llàgrimes que canten una havanera!!!
    En certa manera un far és com un mussol, a la nit estan alerta...
    Que aquest sigui un bon any al far!

    ResponElimina
  3. novesflors7 de gener del 2013, a les 13:57

    Els mussols són animals ben bonics, amb aquells ulls que tot ho observen en silenci.
    Bon any.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)