Imatge de Roser Bonet Marsinyach
Quan es desfaci el llaç obrirà els ulls la
lluna, la teva pell brindarà amb la complicitat, i la mútua carícia serà una
cançó a dos... Escabella el temps i viu-lo. No deixis cap il·lusió orfe de
passió...
onatge
Una bon
acompanyament de l’amiga Carme. Gràcies.
Escabello el temps, però en moro més que no en visc, onatge. Carme
Rosanas
Escabello el temps, però en moro més que no en visc, onatge...
ResponEliminaCarme, des del far una abraçada. Sempre hi ets...
Eliminaonatge
Hi sóc...
EliminaProcurarem no deixar les il·lusions òrfenes de passió. Això ens fa sentir vius.
ResponEliminaLes il·lusions orfes, són com nits sense lluna, com un pentagrama sense notes, com una flor sense abelles, com una cara sense somriures, com...Un far sense llum!
ResponEliminaCada moment es pot viure amb la passió de desfer un llaç ...a poc a poc :)
ResponElimina