dilluns, 9 d’agost de 2010

En el meu temps d'home...


En el meu temps d’home, sol i pluja,

sol fèrtil en la terra humida.

En la meva ruta de vida,

camins i dreceres i el nord de la família.

La fidelitat a mi mateix,

per ser fidel als altres.


Amor en els fonaments de l’ànima,

l’esperit generador del meu clima interior.


La passió que escampa la boira.

En el mar dels sentiments, la barca

que em fa navegar per estimar.

nits de temps de lluna.

Dies amb poca claror,

però sempre l’aire d’esperança en la vida.


Un collaret de gotes

de pluja vora els ulls,

la felicitat genera

tempesta de collita dolça.


L’amor no té fulla perenne, cal compartir.

En el temps de vida,

cal tenir consciència de viure.

De vegades en el mateix rellotge

dues hores diferents,

però la profunditat genera un sol temps.


Un sol camí amb dos marges,

la mateixa lluna amb dos quarts creixent.


Dia i setmana, els mesos i els anys,

el rumb de la vida, l’horitzó inexistent.

Paraules a temps madur.

Amor de vint-i-quatre hores al dia.

Temps de cireres al camp de Tarragona.


onatge

4 comentaris:

  1. El temps de cireres, dura molt poc, però sempre hi ha un temps de cireres, que cal compartir.
    Si és amb l'amor i la tendresa d'uns versos, millor.

    ResponSuprimeix
  2. Pilar cert, el temps de les cireres dura poc... Però a l'arbre de les paraules intento sempre empeltar-hi sentiments...

    Des del far una abraçada amb brisa.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Qué planer és ser fidel a un mateix, quan un és persona per sobre de tot. Oi! Onatge?
    Rep una cordial fidelitat.

    ResponSuprimeix
  4. contraclaror gràcies per ser-hi...

    Des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix