Sento i veig les gavines,
les veig perquè estan
a la teulada del davant.
Al davant de casa.
Escoltar-les és cançó de port.
De mar amb onatge de llibertat.
La nit és un poema
encara per escriure...
Ja s’ha apagat el foc del dia,
ara tot és calma o desig...
L’aire ve de mar,
la besada als llavis és de sal,
potser per conservar-la...
onatge
"La nit és un poema
ResponEliminaencare per escriure.."
Hi estic totalment d’acord.
Des de Sinera.
Sí, escoltar les gavines és cançó de port. Per això vaig trobar tan fora de lloc els crits que feien les gavines a trenc d'alba a Dublin, des de les torres de la catedral, cada dia entre la boira. És clar que també allà hi ha mar, un mar de color de plom, però des del centre no es veia...
ResponEliminaI la fotografia dels núvols, avui, imponent.
La sal conserva fins i tot els besos? :)
ResponEliminaSempre observant! com les gavines. Fantàstica foto.
ResponEliminaUna abraçada.
maijo
Maria Consol com diu el poeta. tot està per escriure...
ResponEliminagalionar les gavines són una cançó a tot arreu, però no estic segur que una catedral sigui un bon port...
Carme hi ha moltes classes de sal...
maijo de vegades volo com elles. La fotografia és un trosset d'una també publicada al blog.
Des del far quatre abraçades. -ara les gavines dormen...-
onatge
a casa tinc gavines, les pateixo, però també em recorden que, encara que no el vegi, ben aprop tinc el mar
ResponEliminaM'agrada l'avantsala d'un bes, plena de gavines aquietades per la fosca.
ResponElimina