dissabte, 7 d’agost de 2010

Estimar no té preu... (per sort...)







Estimar no té preu,

però no es pot dir gratuïtament.

L’amor no té sinònim,

però si no en tenim, no vivim.

Estimar és sentir-se viu,

i viure per estimar.


Qui no es batejat d’amor,

no sabrà mai qui és

el seu gran tresor,

la riquesa d’estimar.

Quan hem estimat

i l’amor se’n va, l’amor

sempre ens deixa penyora.


Quan l’amor està a la llunyania,

el seu record sempre ens devora.

Hem de respirar profundament

per agafar un nou alè per viure.

Hem de re-dibuixar l’amor,

i fer-nos sensibles als seus sentiments.

Pluja nova sobre els sembrats.


Caldrà esperar les llunes i les primaveres,

i tot serà un renéixer i un sortir.

I si em queda una estaca clavada al cor,

no serà senyal de cap límit, serà record

que no s’ha pogut fer oblit.


L’amor, quan se’n va,

ens roba el nom i el somni.

I amb esperança florirem, o ens florirem.

I en el silenci, sempre escoltarem l’antic eco.

Quan l’amor se’n va,

ens pren la platja i els estels,

l’horitzó i els núvols, el cel i les estrelles.

La paciència es fa neguit, i el record

és un forat buit,

per on caiem nosaltres i el pressent...


onatge




3 comentaris:

  1. és molt prciós!!!!
    t'he de dir que m'ha posat un xic trista, xò és preciós!
    em quedo amb aquestes estrofes:
    "Hem de re-dibuixar l’amor,
    i fer-nos sensibles als seus sentiments"

    ResponSuprimeix
  2. rits, gràcies, deu ser que llegeixes amb bons ulls... Sense amor no hi ha res, potser només una buidor còmoda... però buidor...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. De vegades sí té preu...L'amor no és sempre correspost.

    ResponSuprimeix