Entre poemes
hi ha la
meva vida,
també hi haurà
les meves cendres,
cada poema
és foc o flama.
Entre poemes
sentiments
a cor obert,
passió conservada
a gel de viure,
il·lusions amb
l’estel enlairat
o en barca
naufragada.
Entre poemes
soledat en almívar,
silencis com
un vi pur,
i el caliu que
les paraules no
poden explicar.
Entre poemes
l’insomni que
no tanca els ulls.
La petjada propera
que no arriba
mai lluny.
La cançó amb
partitura de llàgrimes.
I la sortida
que mai no
troba la clau.
Entre poemes
l’onatge que
duu el mar brau.
I la pluja
amb gotes d’argent.
I la rosa
sense frontera.
Entre poemes
un cafè curt
sense sucre.
Temps de tenir temps.
La moixaina de
la carícia quan vens.
El sedàs sempre està
a punt per les engrunes...
onatge
Un poema especialment dolç, tendre i emotiu, m'ha arribat molt :)et felicito!
ResponEliminaNatàlia gràcies. Quan escric sempre ho faig des de dins...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Ja es nota, que ho fas des del cor i els sentiments, no calen paraules aclaridores...
ResponEliminazel per mi escriure és com la finestra per on respiro, l'aigua per la set... La flama que no crema...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Que seria la vida sense poesia, sense música, sense literatura, sense art, sense tendresa, sense bellesa, sense aquells petits moments que donen sentit a la vida...
ResponEliminaBonic poema.
Comparteixo el teu sentiment d'escriure des de dins...
Una salutació!
Com es nota que ho fas des de dins, des del cor, les teves paraules sempre són plenes de sentiment!
ResponEliminaGabriel gràcies per venir. No sé si es pot escriure des de fora... No ho sé fer de cap més manera.
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Rita per mi escriure és una necessitat...és el mar per on navego la tempesta per on m'hi ofego l'aire per on respiro...
ResponEliminaUna abraçada des de dins.
onatge